Aquest mapa digital vol col·laborar a l’objectiu central del projecte "Troubadours and European Identity: The Role of Catalan Courts": l’anàlisi de la circulació de la lírica trobadoresca a través de corts i manuscrits, amb atenció especial al paper que hi tingué la Corona d’Aragó. Vol contribuir a la divulgació de la cultura trobadoresca que motiva la plana Trob-Eu, però alhora es proposa convertir-se també en una eina de recerca.

La idea d’elaborar un mapa del món trobadoresc compta amb precedents il·lustres com el que inclogué Martí de Riquer en l’antologia Los trovadores (1975). Tot plegat, però, parteix de constatar el pes de les coordenades geogràfiques en la poesia trobadoresca, tant pel que fa a la procedència dels autors (a què sovint les vidas fan referència) com a la localització d’esdeveniments o als topònims que diverses composicions esmenten. A més, els mapes que acompanyen les publicacions sobre trobadors demostren la importància del marc interpretatiu en què s’ha concebut cadascun i de les decisions preses de forma més o menys conscient sobre les àrees cartografiades i els seus límits. Així, per exemple, el fet que alguns se cenyeixin als territoris dins dels dominis lingüístics de l’occità trenca amb la realitat del contínuum cultural per on es difongué la lírica dels trobadors i que travessava tant els Pirineus com els Alps. També condueix a moltes ambigüitats la representació de territoris sense tenir en compte els nombrosos canvis geopolítics que es registraren durant la llarga etapa compresa entre finals del segle xi i inicis del Tres-cents. Finalment, en diversos mapes es constata la manca d’un únic criteri sobre la tria dels indrets que s’hi assenyalen.

Aquest projecte s’ha beneficiat de les aportacions dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i, en definitiva, de l’aparició d’aplicacions que permeten superar el format tradicional de cartografia en paper. D’aquesta manera, s’ha guanyat precisió a l’hora de situar els punts, capacitat de combinar diverses capes d’informació, d’actualitzar les dades i, fins i tot, d’oferir presentacions amb cert marge d’interacció per part de l’usuari. De tota manera, segueix havent-hi reptes ineludibles com la difícil combinació de les variables espai i temps en un mateix pla, cosa que evidencia el recorregut fins ara limitat de les eines del SIG en el camp de les anomenades "humanitats digitals" i en investigacions en què preval la perspectiva històrica.

Tenint en compte aquestes circumstàncies, s’ha elaborat un mapa digital que té com a objectiu principal la representació de dades relatives a trobadors en un mapa històric amb un èmfasi especial en els dominis dels reis d’Aragó, les seves corts successives i les dels seus vassalls. D’aquí que, a més de territoris per on es difongué la poesia trobadoresca en quatre talls cronològics (1150, 1200, 1250 i 1300), s’hi ha inclòs la informació tocant als trobadors nascuts a la Corona d’Aragó i a d’altres que s’hi relacionaren, així com a les corts amb què mantingueren lligams. També s’ha incorporat una capa amb tots els topònims d’aquesta àrea citats dins del corpus de la lírica occitana medieval.

Bibliografia complementària

• Miriam Cabré, Sadurní Martí i Albert Reixach, «Un nouveau projet numérique sur la contribution des cours médiévales à l'héritage des troubadours: le cas catalano-aragonais», XII Congrès de l'AIEO (Albi 2017), en premsa

• Miriam Cabré i Albert Reixach, «Para un mapa de las cortes trovadorescas: el caso catalano-aragonés», Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico, ed. Isabella Tomassetti et al., S. Millán de la Cogolla, Cilengua, II, 2019, 1587-1598.