Les vidas i razos

Les vidas i les razos ¹ són petits textos en prosa que originàriament servien com a introducció i comentari dels poemes trobadorescos en alguns cançoners. Les vidas presenten la biografia del trobador, mentre que les razos expliquen el context de creació d’una peça en concret. Se’n conserven unes 225 (Poe 1984: 15, vegeu xifres) i són majoritàriament anònimes, però es pensa que una bona part van ser elaborades pels dos únics autors coneguts de vidas i razos: Uc de Saint Circ (1175-1237) i Miquel de la Tor (fl. 1260-1340?). Tot i que els manuscrits més antics els atorguen una funció introductòria i les col·loquen davant del corpus d’un trobador o de la peça a què feien referència, amb el temps aquests dos gèneres van adquirir entitat pròpia com a narracions breus o contes. Així ho indiquen alguns manuscrits del segle xiv, que les copien en forma de corpus independent de la lírica. També en són testimonis els autors posteriors que les van incloure en col·leccions de narrativa breu, com el Novellino, o com peces de construccions narratives més complexes, com el Decameron de Giovanni Boccaccio.

Miniatura del trobador Bartolomeo Zorzi que el representa tancat a una presó (Cançoner A f. 172). El seu empresonament és una informació que apareix a la seva vida, i no pas a la seva obra poètica.

La crítica recent ha destacat sobretot el paper introductori i pedagògic respecte dels trobadors i la seva obra; tanmateix, també n’han reivindicat el paper com a possible font històrica sobre els trobadors —tot i que les dades que proporcionen s’han de prendre amb cautela—, com a forma d’apropar-nos a una lectura de la lírica per part d’uns lectors medievals, o de vegades simplement per l’encant de les anècdotes que els atribueixen.

Vidas o razos: hi ha diferència?

L’origen

Probablement les vidas i les razos existien en forma oral abans de ser recollides als cançoners i convertir-se en una part habitual del model de còpia de la lírica dels trobadors. Abans de la representació d’alguna peça, és possible que el joglar o trobador fes una introducció per explicar qui era l’autor o quines circumstàncies n’havien afavorit la composició. Els autors de les primeres vidas i razos copiades als manuscrits podien haver recordat aquestes manifestacions orals, a més de fer servir altres fonts documentals, literàries o la seva pròpia creativitat. També existia el precedent de biografies i comentaris escolars, com els accessus ad auctores («introduccions a autors recomanats»; Meneghetti 1984) i les hagiografies, que podrien haver inspirat els creadors d’algunes vidas i razos. Respecte d’aquests possibles precedents o models, hi ha un doble canvi: el pas d’una tradició elaborada per la interpretació oral, que després s’adapta a una transmissió escrita i potser també l’ampliació del radi de difusió a ambients socialment, culturalment o lingüísticament diferents dels d’origen, que necessitaven suplir els elements interpretatius que oferia la contemporaneïtat i l’ambient cortesà on eren originalment interpretades (Di Girolamo 1989: 263).

Per què?

Aquesta és potser la pregunta més difícil de respondre. Sabem que la barreja entre fet històric, fet literari i imaginació que les caracteritza (que avui ens faria desacreditar una biografia o l’anàlisi crítica d’una obra literària), a l’Edat Mitjana era una pràctica comuna: la frontera entre aquestes fonts d’informació era molt més porosa, i la finalitat de l’autor no era donar dades verificables i contrastables.¹ A quines necessitats responien, doncs, les vidas i les razos? La primera és eminentment didàctica: proporcionar eines al públic per comprendre una peça o obra.² Si s’analitza, però, el disseny de compilació dels cançoners que les contenen, sobretot els més antics on la vida o la razo precedeix el corpus del trobador, en alguns casos acompanyada d’una miniatura, descobrim altres possibilitats molt interessants. Les vidas i les razos articulen la vida del trobador i la seva obra per crear una figura que respongui a les necessitats interpretatives del públic i també al model ideològic del moviment trobadoresc adaptat pels seus compiladors. En una tradició poètica en què la figura de l’autor té una especial rellevància, tal com ho denota la classificació dels poemes en seccions d’autor en els cançoners, tant les vidas i razos com el programa de miniatures reforcen aquesta figura i donen trets distintius a cada trobador.³ Alhora, la figura de l’autor també integra el seu corpus poètic dintre de la tradició, tot creant una imatge cohesionada i global de la tradició trobadoresca. Tot això va permetre els compiladors presentar-la com un sistema ideològic de formació, temàtica i mecenatge, creant a la vegada una mena d’historiografia literària en base a una identitat formada al voltant d’una «pràctica cultural» més que d’un territori geogràfic, de qüestions ètniques o d’usos lingüístics (Burgwinkle 1999: 249-250). 

M. Victoria Rodríguez Winiaeski (2017)

Vida de Guiraut de Bornelh al cançoner K, f. 4r. En aquest manuscrit del segle XIII es pot observar la vida copiada en tinta vermella, seguida de l'obra poètica que comença amb la miniatura del trobador acompanyat de dues dames que l'escolten

Razo de Guiraut de Bornelh, en aquest cas al cançoner d’origen català S^g , del segle XIV; copiada abans de la vida que precedeix la seva obra poètica, estava previst que anés acompanyada d’una miniatura (es veu l’espai en blanc) i es va copiar amb la mateixa tinta que l'obra.

Final de la razo de Guiraut de Bornelh de Sg i començament de la vida on hi ha l'espai en blanc per a una miniatura (f. 46v).

Sg, f. 47r; fi de la vida  de Guiraut de Bornelh i començament de la seva obra poètica.

Secció de vidas i razos del cançoner E; aquí es poden observar tres vidas, la de Peire d'Alvernha, seguida de la de Peire Roger, i a continuació la de Guiraut de Bornelh. Cadascuna comença amb una majúscula destacada, la primera miniada i de mida més gran.