Sovint s’ha identificat l’origen d’Europa amb la creació d’uns espais polítics: la gènesi dels estats moderns i, sobretot, a conseqüència de les guerres mundials, el naixement de les institucions supranacionals. Tanmateix, el substrat cultural llatí, i després el de les llengües romàniques, és tant o més important per definir la idea d’Europa i sobretot la identitat europea: un substrat comú que precedeix de bon tros aquests desenvolupaments polítics i que, mitjançant la producció cultural i l’educació, s’hi ha imbricat durant tota la seva evolució.
Els trobadors, situats al cor de la cultura catalana medieval, són també part essencial d’aquest patrimoni comú que encara avui ens constitueix com a europeus. Tant si s’hi entronquen més o menys directament, com la francesa o la catalana, com si n’estan aparentment més allunyades, com les escandinaves o l’anglosaxona, la petja dels trobadors va determinar l’evolució poètica i cultural de totes les tradicions poètiques europees.
La poesia dels trobadors i les trobairitz és la matriu formal que determina totes les líriques europees, però la seva influència és encara més profunda: el seu discurs de l’amor impregna les nostres nocions sentimentals, la seva imbricació de política, literatura i legitimació del poder ha tingut una llarga vida, la seva veu lírica ha generat un perfil de poeta detectable darrere de moltes actituds contemporànies. I, no menys important, la ideologia de la cortesia, difosa per totes les corts de l’Europa occidental, va tenyir la cultura noble del món medieval, es va convertir en un element dominant de la narrativa europea (només cal pensar en els textos artúrics o les novel·les de cavalleria) i és a la base d’una imatge de l’home i la dona ideals que perdura, mutatis mutandis, fins al segle XIX i més enllà. Formalment, temàticament i ideològicament, el llegat trobadoresc és un eix fonamental en la construcció de la identitat cultural europea i una clau imprescindible per entendre les arrels culturals que van forjar aquesta identitat comuna.
El projecte Troubadours and European Identity: The Role of Catalan Courts (Recercaixa 2015ACUP 00127), dirigit per Miriam Cabré de la Universitat de Girona, vol reexaminar els canals de la recepció històrica d’aquest llegat, és a dir de la manera com els trobadors van introduir tendències culturals innovadores i de llarga durada a tota Europa. Un equip d’investigadors pertanyents a deu centres de Catalunya, Itàlia, França i Anglaterra han sumat esforços per avançar els nostres coneixements sobre dos aspectes fonamentals d’aquesta recepció: les corts que van acollir els trobadors i els manuscrits que van transmetre’n les obres.
En centrar-nos en aquests dos aspectes recuperem la feina de generacions d’investigadors amb la voluntat d’enfrontar-nos de nou a aspectes fonamentals sense resoldre, tot formulant noves preguntes i revisant algunes idees establertes. Ens volem replantejar, per exemple, la itinerància dels trobadors, la seva relació amb les corts i el paper dels mecenes, les fonts dels manuscrits i els criteris de compilació, les relacions entre els diversos centres de cultura i de poder o la tipologia de trobadors actius a la Corona d’Aragó.
Stefano Asperti | Sapienza Università di Roma |
Lola Badia | Universitat de Barcelona |
Alexandra Beauchamp | Université de Limoges |
Miriam Cabré | Universitat de Girona |
Lluís Cabré | Universitat Autònoma de Barcelona |
Isabel Grifoll | Universitat de Lleida |
Marco Grimaldi | Sapienza Università di Roma |
Anna Gudayol | Biblioteca de Catalunya |
Ruth Harvey | Royal Holloway, University of London |
Thomas Hinton | University of Exeter |
Sadurní Martí | Universitat de Girona |
Marina Navàs | Université Paris - Sorbonne |
Pere Ortí | Universitat de Girona |
Anna Radaelli | Sapienza Università di Roma |
Albert Reixach | Universitat de Girona |
Victoria Rodríguez Winiarski | Universitat de Girona |
Simone Sari | Universitat de Barcelona |
Jaume Torró | Universitat de Girona |
Mariña Arbor Aldea | Universidade de Santiago de Compostela |
David Barnett | Traducció a l'anglès |
Laia Danés | Universitat de Girona |
Laura Gallegos Ambel | Universitat de Girona |
Xavier Lamuela | Universitat de Girona |
Marta Marfany | Universitat Pompeu Fabra |
Victor Millet Schröder | Universidade de Santiago de Compostela |
Maria Ponsí | Universitat de Girona |
Camilla Talfani | Université Toulouse – Jean Jaurès |
Ivan Vera | Universitat de Girona |
Mariona Viñolas Solés | Universitat de Girona |
Amb el suport de RecerCaixa, un programa impulsat per l'Obra Social "La Caixa" amb la col·laboració de l'ACUP.
Aquest projecte també ha rebut el suport del projecte FFI2014-53050-C5-5-P de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.